istòria

Difícilment podem aclarir quan comencen els Margenat. Només podem parlar dels documents antics que hem trobat fins ara.

Al començament són cites esporàdiques de fets puntuals i és a partir de 1600 que hem trobat ja un registre continuat de la història de la família. El que sí es manté a tots els documents antics és un origen geogràfic comú, Sant Joan de Sanata.

Sant Joan de Sanata és una parròquia antiga (que ja la trobem a l'any 1003) que agrupa unes masies isolades. Els pobles més propers són Llinars el Vallès i Santa Maria de Palautordera. I el territori de la parròquia i les masies estan repartides entre aquests dos municipis.

A Sanata en èpoques molt antigues eren 9 famílies, entre les quals Can Margenat, i actualment no passen de 30.

El document més antic es un pergamí de 1370. (cliqueu aquí pel text sencer del pergamí)

En ell Pelegrí de Corbera senyor del Castell del Far, i per tant senyor de Sanata, eximeix els seus vassalls, d'un conjunt d'obligacions que tenien envers ell a canvi del pagament de 30 lliures. Entre els interessats hi trobem la Margarida Margenat

Hem tingut coneixement d'aquest pergamí gràcies a les publicacions de Merce Aventin catedràtica de la Univeristat de Barcelona

Hem vist també un cens d'impostos de 1475 on apareix el Margenat de Sanata.es de Sanata

En el fogatge reial (recompte de cases i masies) fet l'any 1497, en el lloc denominat Sanata hi apareix Can Margenat.

En el fogatge de 1553 comença a manifestar-se la dispersió, ja que apareix un Margenat a Sanata i un altre a Dosrius. Ens consta que Segimon Margenat va anar a viure a Dosrius on va casar-se.

En el sistema d'herència típic a Catalunya a cada generació el fill gran, anomenat Hereu, es quedava a viure a la masia com a propietari i els altres fills, si es casaven, anaven a viure a altres llocs.

A partir d'aquesta època podem veure l'escampada dels Margenat per Catalunya i Amèrica en el quadre que hi ha a l'apartat de poblacions.

Detall històric de l'època de construcció de la masia

Després de les bones èpoques de Jaume I i el seu fill s'arriba a una temps difícil. Hi ha males collites, enfermetats, mortaldat, poc treball al camp i menors collites. De manera que provoca malestar als pagesos pel mal viure que tenen i als senyors que cobren menys. Aquests per tal de mantenir el seu estatus incrementen la pressió sobre els seus subdits. A la llarga s'arriba a la revolta dels pagesos remences (1485) i a la sentencia arbitral de Guadalupe al 1486 en que el rei Ferran II dona per acabat el conflicte garantint els drets dels pagesos.

També cal destacar la pesta negra de 1348 que va provocar que al morir molts pagesos quedessin abandonats molts masos i d'altres varen quedar absorbits pels pagesos que van sobreviure.
Aquesta acumulació de masos representa un cert element de prosperitat en el futur, cosa que afegida als drets confirmats per Ferran II permeteren una estabilitat i la possibilitat de reconstruir els país, les cases, les esglesies, el comerç, els conreus, la indústria de teixits, etc.

D'aquesta època ( 1500-1600) són moltes de les masies, que van ser renovades incorporant el portal rodó, la coberta a dues vessants, la dovella central, inscripcions i finestrals gòtics. I moltes vegades l'afegit d'una torre de defensa.