Relació de les poblacions

En el quadre que hi ha a continuació podeu observar la dispersió geogràfica a partir de la casa pairal de Sant Joan de Sanata i els diversos llinatges familiars .

S'inclouen els noms dels que van marxar a viure a altres llocs i la població. A partir de 1800 la dispersió és molt més gran i només es presenta un resum al final de cada branca.

Curiosament la casa pairal va ser venuda a principis del segle XX i actualment no hi viu cap Margenat.

La preferència va ser anar cap el Vallès i El Maresme.

Hi ha el fet curiós de Miquel Margenat que, nascut el 1598 a Dosrius, va anar a viure a Alcover (Tarragona), i va participar com a mestre d'obres en la construcció del campanar de Poblet.

Llinatges

Cal aclarir abans de començar que la genealogia és un reflex de la nostra cultura tradicional i està basada en la transmissió del cognom del pare, que en el cas de pagesos amb terres, correspon al nom de la masia. I aquest nom de la masia sovint té prioritat. Es a dir que, en èpoques antigues, si en una família hi havia una pubilla, el seu marit adoptava el nom de la masia i no cal dir que els fills portaven el nom de la mare.

Per parlar de llinatges en el cas de pagesos ens cal conèixer el sistema hereditari típic de Catalunya fins fa aproximadament 100 anys. La idea és senzilla i està lligada a la masia o casa pairal. En una família el fill gran és l'hereu que es queda a viure, cuidar i explotar la finca. Les filles es casen amb persones del mateix nivell social sovint en altres poblacions fent un gran esforç per pagar el dot corresponent.

Els altres fills tenen l'opció d'entrar en un convent, la carrera eclesiàstica o quedar-se a treballar a la finca a les ordres del germà gran. En èpoques posteriors s'obren més possibilitats d'anar a treballar a la ciutat, a indústria o anar a América. També poden tenir la sort de casar-se amb una pubilla i fins i tot millorar la vida respecte al seu germà gran.

La idea dels llinatges és la d'un tronc central del que van sortint branques que també es van dividint.

Llinatges Margenat (veure el gràfic a continuació de la descripció)

1.El llinatge central és el de Sant Joan de Sanata que és l'origen comú i on està la Masia de Can Margenat

2.Llinatge de Reus. L'anomenem així doncs la majoria del seus membres van viure a Reus. Abans de 1550 un dels germans va anar viure a Dosrius i un nét seu marxà a Alcover i la generació posterior va anar a Reus on han perdurant fins aproximadament 1890 quan alguns van marxar a Sudamerica, a Terrassa i a Barcelona

3 y 4. L'any 1655 comencen dos llinatges nous: el de Cerdanyola i el d'Arenys de Munt. Aquest mateix any dos germans es van casar a aquestes dues poblacions amb pubilles.Can Fatjó de Cerdanyola i Can Vallalta dels Guscons d'Arenys de Munt

El d'Arenys d'amunt s'ha mantingut en aquesta població fins ara amb petites derivacions a Vallgorgina i el Far.

5.Del llinatge de Cerdanyola se'n deriva una branca a Sentmenat, on encara avui en dia hi ha molts Margenat

6 Cap a l'any 1670 un dels fills de Llinars va anar a viure a Mataró. I aquesta branca va anar a Loret, Tossa, Girona, a l'Uruguai, a Puerto Rico i l'Argentina.

7. El de Cerdanyola va dividir-se al voltant de 1700 en una branca a Sant Cugat i la pròpia de Cerdanyola. La branca de Sant Cugat va anar a Sarria ( Barcelona) al cap de dues generacions, on encara hi son.

8, 9, 10 i 11. La branca de Cerdanyola al voltant de 1730 va dividir-se novament en 4 branques més: Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d'Amunt, Sant LLorenç Savall i Polinyà.

12. Novament de Cerdanyola, a la següent generació, va sortir la branca que va nar a Can Corbera de Sant Quirze del Vallés.